Las Armas-trofeo en la cultura ibérica: pautas de identificación e interpretación / M. Carme Rovira Hortalà
Rovira i Hortalà, M. Carme


En: Gladius. Estudios sobre Armas Antiguas, Armamento, Arte Militar y Vida Cultural en Oriente y Occidente. Jarandilla (Cáceres), núm. 19 (1999) , p. 13-32
Referències bibliogràfiques.

L'estudi arqueometalúrgic d'algunes espases de tipus cèltic i d'un punyal celtibèric fèrrics localitzats en nuclis residencials ibèrics catalans constata que van ser fets intencionalment per exhibir-los clavats sobre un suport. Han aparegut en l'interior i exterior d'edificis d'ús ritual, així com en sitges, en nivells dels s.III i II a.c., sovint al costat d'ofrenes faunístiques, cranis humans travessats per claus o mandíbules soltes. La seva associació amb el ritual dels caps tallats indica que els paral·lels culturals més pròxims es troben al món cèltic, especialment entre les comunitats gal·les del Golf de Lleó de finals de l'edat del ferro, però s'analitzen també les seves possibles connexions amb els trofeus grecs.

En torno al análisis táctico de las fortificaciones ibéricas. Algunos puntos de vista alternativos / Fernando Quesada Sanz
Quesada Sanz, Fernando


En: Gladius. Estudios sobre Armas Antiguas, Armamento, Arte Militar y Vida Cultural en Oriente y Occidente. Jarandilla (Cáceres), núm. 21 (2001) , p. 145-154

Els Ibers no van emprar maquinària de setge, ni en general guerra de setge, en els seus conflictes anteriors a l'arribada d'Amilcar Barca en 237 a.C. Només en zones molt concretes (com Catalunya o Alacant) hi ha fortificacions que mostren un limitat coneixement de la poliorcètica avançada mediterrània, mentre que en la majoria dels casos les fortificacions no estan dissenyades per resistir un setge formal.